Les sigles són abreviacions formades per la unió de parts d'un sintagma al qual habitualment substitueixen. En general, es formen amb les lletres inicials de cadascuna de les paraules plenes (substantius i adjectius) que formen el sintagma. El sintagma abreujat tant pot ser un nom propi com un nom comú. Per exemple:

UAB (Universitat Autònoma de Barcelona)
RH (recursos humans)
ICS (Institut Català de la Salut)

A més a més, les sigles també poden representar una part d'una denominació completa, si substitueixen una forma genèrica. Per exemple:

DG de Política Lingüística (Direcció General de Política Lingüística)
CNL Montserrat (Centre de Normalització Lingüística Montserrat)

En alguns casos les sigles es llegeixen com la successió dels noms de les lletres que les formen. Per exemple:

IPC (i-pe-ce)
ONG (o-ena-ge)

En d'altres, es llegeixen com un mot, per exemple:

IBI (impost sobre béns immobles) es llegeix ibi.
IEC (Institut d'Estudis Catalans) es llegeix iec.

De vegades, aquesta mena de sigles es llegeixen inserint una vocal entre consonants o prenen més d'una lletra per mot. Per exemple:

MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya) es llegeix menac.
Benelux (prové de Bel(gië) Ne(derland) Lux(emburg)).

La sigla constitueix un mot nou, que generalment es llegeix sense desenvolupar, a diferència dels símbols i abreviatures, que sempre es desenvolupen.

IBI (i-bi)
17 m (disset metres)
c. de Manso (carrer de Manso)

 

Símbols: definició  

Abreviatures: definició